Batalla de l’ebre: Restes humanes

Arribo a la vall o al barranc o al mas o al camp doliveres, o aquest és d’ametllers… m’enfilo muntanya a dalt sense seguir cap senda… m’envolta el bosc i els matolls i molts arbres caiguts perquè són boscos bruts dels quals ningú en té cura.

Entre les restes que trobo , com a treball de camp en recerca i localització d’Espais a la Batalla de l’Ebre, les que més m’impacten són les despulles humanes: fèmurs, tíbies, costelles, pelcis, mandívules o cranis.

En el moment que m’ensopego amb una d’aquestes restes sempre em quedo colpit pensant que allò que he trobat és part d’un ésser  i d’un món.

Un jove o pare de família, una jove o mare de família; castellà, andalús, extremeny, valencià, gallec, català, francès, anglès, canadenc, alemany, xines, cubà o ves a saber d’on.

Persona que va quedar oblidada pels temps en aquests camps i boscos amb la seva existència i les seves il·lusions trencades i eliminades.

De ben segur que hi ha famílies que recorden el seu pare, oncle o avi que va marxar al front de l’Ebre i que mai va tornar… fa però molts anys i sovint les circumstàncies han amagat el record i els sentiments.

La Batalla es va escriure amb sang i patiment. Cal que ara recuperem la seva memòria, que tornem a escriure un episodi que fou i és cabdal per entendre aquestes contrades, el nostre país i la nostra nació.

Casa nostra está farcida de fosses comunes d’aquells mals anys , fosses que cal excavar , estudiar i documentar;  també hi ha multitud de restes humanes descansant en el fons de les trinxeres o disperses en els camps com les que acostumo a trobar en superfície.

Cal lloar la tasca de Memòria Democràtica i de les seves actuacions que, gràcies al seu magnífic equip d’arqueòlegs,  recuperen, excaven i analitzen les fosses comunes i les restes disperses.

A tot aixó assenyalñar un Espai de la Batalla recuperat per expressar el record i el repecte a tots aquells que van perdre la vida en aquestes contrades entre l’estiu i la tardor de 1938, el Memorial de Les Camposines.