Batalla de l’ebre : Cicatrius de l’ebre
Contrades de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat, el Baix Ebre, el Montsià, Segrià, Bajo Aragón-Caspe i Bajo Cinca… terres maltractades pels mals anys de la guerra en la sagnant i dura Batalla de l’Ebre.
Ara fa uns set anys vaig iniciar unes sortides per conèixer més de prop i en profunditat els espais que van estar protagonistes a la Batalla de l’Ebre, sobretot per adquirir coneixements i per saber del cert d’allò que parlo i enraono en les visites i experiències guiades ‘El Silenci de l’Ebre’.
De principi n’era una mena d’omplir temps lliure, força atractiva personalment, que aviat em va engrescar i que, després de dos anys, vaig decidir convertir aquesta experiència en un treball de camp i projecte.
En veritat gaudeixo d’unes sortides solitàries en les quals només m’acompanyen l’aparell GPS, la càmera de fotografies, paper i llapis, els prismàtics i la motxilla amb l’aigua per recórrer camps i boscos que semblen oblidats dels temps.
La meva tasca però no és pas realitzar excavacions per trobar ves a saber què, tampoc pateixo la dèria de col·leccionar estris, ni projectils, ni tampoc cap record de la Batalla. Només amb les restes en superfície te n’adones de la por que havia d’imperar en aquells 115 dies del conflicte.
El meu treball de camp, bibliogràfic, arxivístic i de recull de testimonis va encaminat a aconseguir un mapa de la Batalla i una explicació enraonada de la mateixa donant una perspectiva sensiblement diferent.
De vegades interpel·lo amb algun pagès que trobo llaurant, esporgant, collint olives o dinant quelcom (una clotxa) a l’ombra d’una figuera perduda. A les poblacions si que bescanvio impressions amb veïns alhora que després aprofito per tastar cap entrepà del lloc o la seva cuina casolana.
És de remarcar la sempre bona acollida de les seves gents tot gaudint d’uns relats sorprenents, desconeguts i emocionants… he vist plorar gent tot recordant temps d’abans, durs i de vergonya.
Aquells que saben i guarden els secrets d’aquestes terres i de l’horror a la batalla són els seus habitants, sobretot els pagesos que guarden en la seva memòria els dies del patiment i de l’horror, del front i de la rereguarda, dels ajusticiaments i de les fosses comunes, de la mort i de les violacions… el record de la vergonya.
Aprofitant aquesta pestanya de ‘Cròniques, temps i espais’ vull compartir reflexions periòdicament alhora de presentar troballes i un recull fotogràfic del treball de camp com a localització dels espais a la Batalla de l’Ebre.
